castellano english

		Comunicat de les ONG catalanes demanant a la Generalitat de Catalunya la no execució de la nova partida d’ajut reemborsable aprovada en el Pla Anual de Cooperació Catalana Un cop consumada l’aprovació en el marc del Pla Anual de Cooperació Catalana d’una important partida d’ajut reemborsable (14.360.000 euros), i un cop coneguts i publicats els posicionaments al respecte dels diferents actors de la cooperació catalana, constatem el gran distanciament entre les posicions existents. Aquesta situació és el reflex de l’absència del debat real previ que una decisió con aquesta hauria requerit, el que posa en qüestió els actuals mecanismes de participació. Pensem que la introducció d’aquesta partida ha obert interrogants importants sobre l’evolució en els propers anys de la quantitat i la qualitat de la cooperació catalana. 3 d’abril de 2008 Un cop consumada l’aprovació en el marc del Pla Anual de Cooperació Catalana d’una important partida d’ajut reemborsable (14.360.000 euros), i un cop coneguts i publicats els posicionaments al respecte dels diferents actors de la cooperació catalana, constatem el gran distanciament entre les posicions existents. Aquesta situació és el reflex de l’absència del debat real previ que una decisió con aquesta hauria requerit, el que posa en qüestió els actuals mecanismes de participació. Pensem que la introducció d’aquesta partida ha obert interrogants importants sobre l’evolució en els propers anys de la quantitat i la qualitat de la cooperació catalana. En els comunicats fets públics tant per Qui deu a Qui com per la Taula Catalana d’ONG (TOC) ha quedat clar que, arribats a aquest punt, la nostra proposta és la no execució de la partida d’ajut reemborsable inclosa en els pressupostos de cooperació d’enguany. Més enllà d’això existeix una fundada preocupació sobre les possibilitats que l’ajut reemborsable es consolidi com un instrument de la cooperació catalana en el futur. I, per tant, fem una crida a les diferents parts implicades a treballar en defensa de la qualitat de la cooperació: - En primer lloc, el mateix dictamen del Consell de Cooperació (1) (aprovat per unanimitat dels seus membres, administració pública inclosa) qüestiona la qualitat d’una cooperació amb crèdits reemborsables. I és lògic, ja que en un moment en que cap administració pública descentralitzada de l’Estat espanyol utilitza aquest instrument, i en que el Govern central, que l’ha vingut utilitzant abastament, s’està platejant la seva reducció i/o l’eliminació, crea molt desconcert aquesta actuació de la cooperació catalana completament en sentit contrari. - La introducció d’aquest instrument no ha estat fruit d’una planificació concertada i participada, ni respon a un desenvolupament del Pla Director (més aviat hi introdueix desviacions i interferències en quan a les prioritats), ni ha estat fruit de necessitats dels països i col·lectius receptors de l’ajut, sinó que respon sola i únicament a les vicissituds financeres del donant (en aquest cas la Generalitat de Catalunya). - El comunicat fet públic per l’ACCD preveu dues possibles canalitzacions d’aquest ajut: “...l’accés al crèdit dels sectors productius més desafavorits dels països del sud, i en àmbits com la banca ètica i el comerç just, entre d’altres”. Per molt que les condicions de finançament siguin immillorables i que al ser crèdit a actors privats no es generi deute extern públic, no hi ha cap dubte que, per definició, l’ajut reemborsable als actors del Sud els generarà un deute amb el Nord (convertint les entitats del Sud en deutores). Aquest mecanisme situarà a l’ACCD, i als actors de la cooperació catalana que utilitzin aquest instrument, en la posició de creditors directes d’organitzacions i col·lectius receptors dels països empobrits. Per tant, aquest actors hauran de gestionar els pagaments i els impagaments que es puguin produir. - La forma i els motius emprats per a justificar la introducció de l’ajut reemborsable en el pressupost del 2008 obren un horitzó d’incertesa sobre el compliment de les previsions d’increment fins el 0,7% de la cooperació catalana. ¿Es reafirma el Govern de la Generalitat en els compromisos assolits? ¿Es compliran a base d’ajuts no reemborsables o l’instrument introduït el 2008 serà la forma en que la Generalitat cobrirà els nous augments a partir d’ara? ¿Com es farà en el futur per a seguir incrementant el pressupost i a la vegada fer front a la comptabilització negativa que s’haurà de fer quan es retornin els crèdits?. Ningú ha preguntat ni ningú ha aclarit res sobre aquest tema durant el procés de discussió i això accentua encara més la sensació d’improvisació i incertesa. Sense renunciar a l’horitzó del 0,7% (que recordem que avui és una xifra que s’ha quedat totalment curta i merament simbòlica, comparada amb l’espoli històric i present dels països empobrits), tot això ens reafirma en la conveniència de no executar l’augment del pressupost de 2008 que es derivi de la introducció d’ajut reemborsable. Pensem que cal reflexionar sobre les conseqüències de la cursa electoralista de rebaixes fiscals, sobre l’endeutament públic i la capacitat pressupostària per a impulsar polítiques públiques progressistes, entre elles les de cooperació. I considerem que, en qualsevol cas, els augments imprescindibles en la quantitat del l’Ajut Oficial de Catalunya han d’estar acompanyats per una inqüestionable millora de la qualitat. I avui s’obren noves incerteses tan en un sentit com en l’altre. Signat per: Campanya “Qui deu a qui?” Federació Catalana D’ONG per al Desenvolupament Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans Federació Catalana d’ONG per la Pau Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament, la Defensa dels DDHH i la Pau de Tarragona Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme ÀgoraNS (1) Veure el document a: http://www.quiendebeaquien.org/IMG/doc_dictamen_consell_cooperacio.doc