|
|
IV Fòrum Mundial de l'Aigua: Més de mil milions de persones passen set cada dia
Recull de premsa
El món té set, o, almenys, mil milions d'habitants del planeta. El problema no és d'escassesa, sinó de repartiment. Així ho ha posat de manifest l'ONU abans de l'obertura a Mèxic, aquest dijous, del IV Fòrum Mundial de l'Aigua. Una millor distribució del preuat element, una adequada racionalització en l'agricultura o el risc de la privatització dels recursos hídrics es posaran sobre la taula.
Mentre la grip aviària requereix la màxima atenció mediàtica i social en els països més desenvolupats i, fins i tot, en aquells que ja els trepitgen els talons com són els del sud-est asiàtic, centenars de milers de persones, la pràctica totalitat menors d'edat, moren cada any per malalties vinculades a la diarrea, i tot, per no tenir a l'arriba a una aixeta d'aigua potable. En vespres de l'IV Fòrum Mundial de l'Aigua que Mèxic acollirà entre els dies 16 i 22, Nacions Unides acaba de fer públic el seu segon informe sobre el desenvolupament de recursos hídrics en el món. Una radiografia gens encoratjadora, si tenim en compte que uneixo de cada cinc habitants del planeta no té accés a l'aigua potable i un 40% no disposa de serveis bàsics de sanejament. «Si se'ls oferís la possibilitat d'accedir a proveïments d'aigua potable i instal•lacions sanitàries i higièniques, se salvaria la vida d'un milió i mig de persones», es va alertar en l'informe.
El 97,5% de l'aigua de la Terra està en els oceans. És a dir, només un 2,5% és dolç. D'aquest aigua dolça, el 68,7% es troba en aquestes mateixes glaceres que l'escalfament global accelerat està fonent. Cabria pensar que el problema radica que no hi ha aigua per a tots, però no. Segons constata l'ONU, ocorre com amb els aliments, el món disposa d'aigua suficient, però no està bé repartida. I, segurament, cada vegada ho estarà menys. «Els recursos d'aigua mai es van a acabar», va tranquil•litzar aquesta setmana el coordinador de l'informe de l'ONU, Gordon Young, qui va matisar que és necessari un ús més eficient de l'aigua i una millor assignació del líquid entre la societat.
El repte no és senzill. El pròxim any, es calcula que la meitat de la humanitat viurà ja en grans ciutats i metròpolis. Per a 2030, aquesta mateixa calculadora contempla un escenari on seran ja dos terços de la població mundial la qual ho faci. No cal pensar molt per a preveure que la demanda d'aigua d'aquestes immenses urbs es dispararà. Tanmateix, no arribarà per a tots els quals s'aglomerin allí: 2.000 milions de persones viuran en assentaments irregulars o faveles circumdant aquestes *megaciutats, i per a ells l'accés a l'aigua neta serà una manca més.
Corrupció, també en l'aigua
Les guerres del futur, vaticinen els experts, seran per l'aigua, no pel petroli Alaska i Canadà es convertiran, per a molts analistes, en la futura OPEP de l'aigua. Però fins a llavors, més d'un s'està ja aprofitant dels recursos hídrics. «Desafortunadament la corrupció perverteix a totes les societats», ha reconegut el propi Young. La corrupció, va denunciar, li val al món un trilió de dòlars a l'any, i en l'àmbit de l'aigua va citar com exemple casos de països en els quals els camperols amb més diners poden comprar de les autoritats corruptes majors quantitats de líquid per a regar les seves plantacions.
La privatització, el perill
L'altre cavall de batalla al que s'enfronten els consumidors de tot el planeta és la privatització d'aquest recurs. «Cal evitar privatitzar els beneficis i socialitzar els danys», va defensar aquesta setmana el director regional per a Amèrica Llatina del Programa de Mediambient de Nacions Unides (UNEP), Ricardo Sánchez.
L'informe de l'ONU evidencia que el sector privat té un nivell de participació del 41% en el subministrament i sanejament d'aigua a Amèrica Llatina; a Europa Oriental és del 61% i al mig Orient, 18%, per posar alguns exemples evidents. El pròxim 22 de març se celebra el Dia Mundial de l'Aigua; abans, el 14, molts reivindicaran el nou dia mundial contra la privatització de l'aigua, impulsat en el Cim de Porto Alegre. Com afirma l'activista italià Ricardo Pretella, autor del ‘‘Manifest de l'Aigua’’, «hem de combatre la privatització de l'aigua, de la mateixa forma que es combatria la de l'aire».
Molts d'aquests temes seran objecte de debat en l'imminent cim mundial en la cabdal mexicana, en la qual participaran més de 10.000 persones inclosos els ministres de 130 països. Governs, organitzacions no governamentals i multinacionals com Suez faran escoltar les seves veus.
Mèxic proposa invertir en aigua en canvi de deute extern
Mèxic proposarà als països rics del món intercanviar aigua potable per deute extern, a fi que els recursos econòmics que siguin invertits en obres hidràuliques en comunitats extremament pobres, es descomptin dels seus deutes contrets.
Aquesta proposta es presentarà a les nacions poderoses durant el Fòrum Mundial de l'Aigua, i se'ls explicarà que la seva fi és donar suport a les comunitats més pobres del món, va avançar ahir el president de la Comissió de Recursos Hidràulics de la Càmbra de Diputats, Fernando Ulisses Adame de Lleó. -
20.000 litres d'aigua per a produir un quilo de carn
Per a produir tan sols 100 grams de carn de boví es requereixen fins a 7.000 litres d'aigua. Si qualsevol persona es dutxa una vegada al dia, durant uns set minuts, a raó de 8 litres per minut, gastarà una mica més de 19.000 litres d'aigua a l'any només en dutxar-se. Si vam calcular que per a cada quilo de carn de vaca es necessiten uns 20.000 litres, ens adonarem que amb evitar menjar un quilo de carn estalviem més aigua que si ens deixéssim de dutxar.
«Més nutrició per la mateixa quantitat d'aigua», va anar un lema proclamat per l'ONU en 2004. La producció de cultius de regadiu augmentarà més d'un 80%, d'aquí al 2030, per a plantar cara a la futura demanda d'aliments en els països en vies de desenvolupament. Però un augment del 80% no es podrà arribar a mai augmentant també el consum d'aigua en un 80%. Cultius transgènics, reducció del consum de carn, models d'una millor gestió de l'aigua com la irrigació per degoteig, seran objecte el debat futur.
|
| |
