Què és la sobirania alimentària? Per VIA CAMPESINA Què significa sobirania alimentària? La sobirania alimentària és el DRET dels pobles, dels seus països o unions d’estats a decidir la seva política agraria i alimentària, sense dumping davant tercers països. La sobirania alimentària inclou: prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població, l’accès dels camperols i les camperoles i Dels sense terra a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els OGM (Organismes Genèticament modificats), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de be públic que es reparteixi d’una forma sostenible. el dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix. el dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates uns preus agrícolas vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostor les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals. la participació dels pobles en la definició de la política agrària. el reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació. D’on neix el concepte de sobirania alimentària? El concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i traslladat al debat públic amb motiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació del 1996, i ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals. Des d’aleshores, aquest concepte ha esdevingut un tema cabdal del debat agrari internacional, fins i tot en el si d’instàncies com les Nacions Unides. També va ser el tema principal del fòrum d’ONG paral•lel a la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO del juny de 2002 a Roma.