castellano english

		INTRODUCCIÓ Informe 2005 1. El Relator Especial presenta el seu cinquè informe a la Comissió de Drets Humans, de conformitat amb la resolució 2004/19 de la Comissió i la decisió 2004/252 del Consell Econòmic i Social. Així mateix, presenta a la Comissió els seus informes sobre l’exercici del dret a l’alimentació a Etiòpia i Mongòlia, que figuren en els annexes del present informe. 2. És indignant que en un món cada cop més ric, milions de nens petits continuïn morint de fam. Un món civilitzat no deixaria morir un nen de gana ni permetria que sofrís els retards físics i psíquics que provoca la malnutrició crònica. Tanmateix, aquestes coses continuen passant cada dia. Més de 17.000 nens menors de 5 anys moren diàriament a causa de malalties relacionades amb el hambre (1). Més de 5 milions de nens petits moriran a causa d’aquest tipus de malalties quan acabi l’any (2). I tots els dies, centenars de milions de nens no mengen prou per poder dur una vida normal, la qual cosa els provoca discapacitats mentals i físiques. Això no solament és immoral. És il•legal en virtut de les normatives internacionals de drets humans i constitueix una violació del dret a l’alimentació, el dret a la salut i, en definitiva, el dret a la vida. 3. La notícia més alarmant i colpidora és que la fam al món ha tornat a augmentar enguany. A l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), “L’estat de la inseguretat alimentària al món. 2004”, s’indica que el nombre de persones -nens, dones i homes- víctimes de la malnutrició greu va augmentar fins arribar als 852 milions, davant els 842 milions de l’any anterior, malgrat que el 2003 ja es va advertir d’una “marxa enrere en la lluita contra la fam”. Encara que s’havia avançat molt en aquesta lluita, sembla haver-hi una tendència general a la regressió, i no pas d’avenços en la realització progressiva del dret a l’alimentació. De fet, la fam ha augmentat cada any des de la Cimera Mundial sobre l’Alimentació de 1996. Això representa una burla de les promeses fetes pels governs a les Cimeres Mundials sobre l’Alimentació celebrades el 1996 i el 2002, així com de les promeses incloses en els objectius de desenvolupament del Mil•lenni. I no és acceptable. 4. La FAO basa la intensificació de la lluita contra la fam en motius morals i econòmics -el cost de la fam per als països en desenvolupament ascendeix a 500.000 milions de dòlars en pèrdues de productivitat a causa de les discapacitats mentals i físiques que la fam i la malnutrició provoquen en homes, dones i nens- quan n’hi hauria prou amb 25 milions de dòlars a l’any per reduir a la meitat la malnutrició a 15 dels països més pobres del món (3). Tanmateix la FAO no basa pas el seu raonament en els drets humans. 5. Tots els éssers humans tenen dret a viure dignament sense patir fam. El dret a l’alimentació i el dret a no patir fam són drets humans, protegits en virtut de les normes internacionals de drets humans i el dret internacional humanitari. En l’Observació general Núm. 12 (1999) del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals es va definir el dret de la següent forma: “El dret a l’alimentació adequada s’exerceix quan tot home, dona o nen, ja sigui sol o en comú amb d’altres, té accés físic i econòmic, a tota hora, a l’alimentació adequada o als mitjans per obtenir-la” (paràgraf 6). El Relator Especial, inspirant-se en aquesta observació general, resumeix la definició del dret a l’alimentació (E/CN/4/2001/53, paràgraf 14) de la següent manera: “El dret a l’alimentació és el dret a tenir accés, de manera regular, permanent i lliure, sigui directament, sigui mitjançant compra en diners, a una alimentació quantitativament i qualitativa adequada i suficient, que correspongui a les tradicions culturals de la població que pertany el consumidor i que garanteixi una vida psíquica i física, individual i col•lectiva, lliure d’angoixes, satisfactòria i digna” (4). 6. La fam no és inevitable. Vivim en un món cada vegada més ric i amb plena capacitat per eradicar la fam. Segons la FAO, el planeta podria produir prou aliments per aportar 2.100 calories diàries per persona a 12.000 milions de persones (el doble de la població mundial actual). La forma d’eradicar la fam no és pas un secret. Cal aconseguir un compromís polític per fer front a les polítiques, les desigualtats i la corrupció existents a tot el món que enriqueixen als rics i empobreixen els pobres. Necessitem solucions polítiques al problema de la fam en comptes de complexes solucions tècniques. Les noves i oneroses tecnologies, com les llavors genèticament modificades, no eradicaran la fam. La majoria de les persones pateixen fam simplement perquè no tenen accés als recursos necessaris per comprar o produir aliments. Les llavors genèticament modificades s’haurien de repartir de manera gratuïta si es desitja que contribueixin a reduir la fam, altrament podrien tenir l’efecte contrari d’augmentar la fam en concentrar encara més els recursos en les mans d’uns pocs. És preferible fer front a les creixents desigualtats entre rics i pobres arreu el món. L’augment d’aquestes desigualtats únicament augmentarà encara més la pobresa, ja que els beneficis del creixement econòmic aniran a parar als rics. A tots incumbeix la reducció de la pobresa i la marginació dels països i les persones pobres que permetrà estabilitzar el món. Com va escriure metafòricament fa 50 anys Josué de Castro, economista brasiler de prestigi mundial i antic president del Consell de la FAO: “Al Brasil, ningú no dorm a causa de la fam. La meitat perquè té fam i l’altra meitat perquè té por dels qui pateixen fam” (5). 7. Avui al Brasil, Lula Ignacio da Silva, el primer president brasiler que procedeix d’una família de camperols, intenta lluitar contra la fam i les desigualtats tant al Brasil com a tot el món mitjançant la seva iniciativa “Fame Zero”. Aquests esforços són absolutament fonamentals. Tanmateix, els esforços i recursos invertits en l’Aliança Internacional contra la Fam continuen sent irrisoris, si es comparen amb els milers de milions de dòlars gastats en la “guerra contra el terror”. La quantitat de l’ajuda destinada al desenvolupament i a la lluita contra la fam disminueix, en desviar-se els diners cap a l’enfortiment de la seguretat nacional i la lluita contra el terrorisme. No obstant això, en la lluita contra el terrorisme s’haurien d’incloure mesures per reduir la fam, la pobresa i les desigualtats. Com va dir, referint-se al flagell del terrorisme, el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, en el discurs que va pronunciar el 21 de setembre de 2004 davant de les Nacions Unides: “La llavor del mal s’esguerra quan cau a la roca de la justícia, del benestar, de la llibertat, de l’esperança; però pot arrelar quan cau a la terra de la injustícia, de la pobresa, de la humiliació, de la desesperació.” 8. En disminuir l’ajuda al desenvolupament, es disposa de menys recursos per reduir la misèria. A Etiòpia, per exemple, “The Ethiopian Herald” del 26 de febrer de 2004 va informar que el Programa Mundial d’Aliments (PMA) estava reduint les racions alimentàries diàries dels 126.000 refugiats del Sudan, Eritrea i Somàlia que vivien en els camps de refugiats d’Etiòpia. A causa de la falta de recursos, el PMA va reduir la ració alimentària diària en un 30%, deixant-la en 1.500 calories diàries per persona, que queda molt per sota del nivell mínim internacional de 2.100 calories per persona. Això provocarà un augment de la mortalitat en els camps, ja que l’ajuda s’està desviant cap al programa “guerra contra el terror”, la qual cosa és inacceptable. 9. Tanmateix, l’eradicació de la fam i la pobresa no consisteix únicament en la recerca de recursos. També és necessari fer front a les injustícies estructurals i les desigualtats de poder que permeten que es produeixin violacions dels drets humans; i a les desigualtats econòmiques, adoptant un enfocament del comerç mundial just i basat en principis. Moltes polítiques i mesures dels governs tenen efectes negatius en el dret a l’alimentació de les persones que viuen en altres països. Per exemple, en l’àmbit del comerç internacional, els països del Nord, que subvencionen l’agricultura i venen productes a preus inferiors al seu cost de producció, estan desplaçant del sector milions d’agricultors del sud, a països on l’únic avantatge comparatiu és l’agricultura. Existeixen també exemples més evidents, com els embargaments injustificats imposats per un país que repercuteixen en les vides de milions de persones que viuen en un altre país. És per això que el Relator Especial analitzarà al seu informe la qüestió de les obligacions extraterritorials a fi de garantir que les mesures adoptades per un govern no tinguin repercussions negatives en les persones que viuen fora de la seva jurisdicció territorial. 10. Al seu pròxim informe, el Relator Especial tractarà la qüestió dels pobles indígenes i el dret a l’alimentació, atenent les sol•licituds de diverses organitzacions indígenes. :::: 1 WFP, 2004 World Hunger Map, Rome. 2 FAO, The State of Food Insecurity in the World 2004. 3 ibid 4 A la cita s’hauria de llegir “sense restriccions” i no “lliure”, per una traducció incorrecta del francés a l’anglés a l’informe original. 5 Josué de Castro, The Geography of Hunger